“Les dones sabem fer i fem saber”, amb aquest títol es presentaven les Jornades Feministes del 2006, l’objectiu era fer visibles les aportacions de les dones al llarg de la història en els diferents espais: socials, polítics, econòmics, culturals, científics, etc.

A dia d’avui continuem treballant pel reconeixement de totes aquelles dones que ens han precedit en la lluita pels nostres drets i llibertats. En ocasió del Concert de la campanya Volem acollir el grup Ovidi3, acompanyats per la Mireia Vives i la Berta Iñiquez, van interpretar Cançó de fer camí i a l’escenari hi van ficar fotografies de vuit dones. Elles eren: Neus Català, Simone Weil, Emma Goldman, Rachel Corrie, Consol Casals, Comandante Ramona, Louise Miguel, Marina Ginestà i la Clara Campoamor.

Dones defensores dels valors feministes i que han de ser referents per a les noves generacions, a les seves figures se’ls hi han d’afegir molts més: Murasaki Shikibu, Olimpia de Gouges, Mary Wollstonecraft, Christine de Pizan, les impulsares de la Declaració de Seneca Falls, Flora Tristán, Concepción Arenal, les integrants de les Vocalies de Dones, Donna Haraway, Marie Curie, Teresa Claramunt, Celia Sánchez, Nwanyeruwa, Francesca Bonnemaison, les Sufragistes, Audre Lorde, Emilia Pardo Bazán, Alexandra Kol·lontai, Zoraida Burgos, Angela Davis, Marcela Gracia i Elisa Sánchez, Mary Nash, Hannah Arendt, Núria Pompeia, Julieta Paredes, Maria Lugones, Simone de Beauvoir, Federica Montseny, Vandana Shiva, Rita Segato, Mª Aurèlia Capmany, Lola Anglada, Lucretia Mott, Montserrat Abelló, Carla Lonzi, Georgia O’Keeffe, Gloria Fuertes, Betty Friedan, Montserrat Roig, Victoria Sau, Maria Mercè Marçal, etc.

També totes les activistes que van lluitar contra el règim franquista i és van sentir decebudes amb la Constitució i una Transició tancada en fals que no van tenir en compte les seves reivindicacions, ho descriu perfectament l’Anna Gabriel: “El feminisme acostuma a ser el colofó final, per a quan haguem aconseguit les coses importants, després ja ens dedicarem a això de la igualtat o això que demaneu les dones i es constata l’hegemonia político cultural, la mateixa que estem denunciant des de perspectives decolonials”. Aquest motor de transformació que pretenem que sigui la independència no te sentit, si no és amb una lògica feminista”.

Sense les dones no hi ha revolució i sense revolució no hi ha Independència.

AL CUP Alcanar

Març 2017