Miquel i Remei

Article del butlletí municipal del mes d'octubre amb sentit de text literari de l'Assemblea local de la CUP Alcanar. 

Comerç local

Miquel arriba a la gran ciutat ple d’expectatives, però de seguida s’adona que no tot serà com esperava. El primer cap de setmana que no torna al poble, observa la nevera buida i decideix anar al primer supermercat que trobe i omplir-la. Quan hi arriba veu que aquí hi ha de tot: verdura, fruita, carn, peix, productes de neteja, pa, pasta, arròs, llegums, lactis i un llarguíssim etcètera. Però també nota que tot és molt car, que tot està envasat i que no hi ha ningú que l’ajude a triar el que més li convé. Llavors recorda quan va a comprar al poble: ha de voltar més, sí, però també hi troba de tot. La carnissera li recomana quina part de la vedella és més tendra. El pescater li neteja el peix al seu gust perquè no hi trobe espines. El forner li regala un bastó de pa quan va a buscar la barra. La verdulera li explica quines pataques ha de comprar per a fregir i quines per a bullir. I al final arriba a casa ben carregat de coses bones. Ara, en canvi, es troba sol al mig del súper i ha de triar amb què ompli la nevera. Només espera que les coses al seu poble no canvien perquè els caps de setmana que torne, no s’oblidarà d’anar a fer la compra a les seues botigues de confiança.

...

Remei ha començat a treballar a una gran superfície del poble. Fitxa a les 6 del matí i amb una mica de sort plega a les dos tocades. Té tota la tarda lliure i se li fa molt estrany... Recorda amb tristesa quan va haver de tancar la seua botiga. Tot i que hi dedicava moltes hores, la instal·lació d’un nou supermercat se li va emportar quasi tota la clientela i amb totes les despeses, els números no sortien per enlloc... Després d’un temps a l’atur, ha aconseguit una faena. Però ara no treballa per als seus clients, treballa per a un gran empresari per a qui només és una xifra, un peó que ha de donar rendiment al seu negoci. Té un sou assegurat cada més i treballa menys hores, però no és feliç. Quan passa pel carrer de la botiga, l’angoixa la posseeix: en aquest poble només veu persianes abaixades, carrers apagats i buits. El súper és ple.

 

27 de setembre del 2016

CUP Alcanar 

Article del butlletí municipal del mes d'octubre amb sentit de text literari de l'Assemblea local de la CUP Alcanar.