“Les dones sabem fer i fem saber”, amb aquest títol es presentaven les Jornades Feministes del 2006, l’objectiu era fer visibles les aportacions de les dones al llarg de la història en els diferents espais: socials, polítics, econòmics, culturals, científics, etc.
Mitjans de gener, l’Eulàlia Reguant i el Benet Salellas compareixen al Parlament de Catalunya per explicar les esmenes a la llei de mesures i pressupostos de la Generalitat i la diputada de la CUP diu: “... i per tant poder començar a discutir sobre si construïm (re)pública o construïm re(privada). Sobre si construïm un país públic o un país privat”.
Fa unes setmanes un membre de l’assemblea local de la CUP d’Alcanar expressava que ell cada vegada era menys de simbolismes i dogmatismes, però també deia que en un moment com l’actual, en ple procés d’alliberament nacional, és necessària una actitud de fermesa i responsabilitat i sense la desobediència institucional i civil no arribarem enlloc, per això reclamava de desobeir la llei espanyola de banderes.
Aquest migdia l'assemblea local de la CUP d'Alcanar ha canviat, simbòlicament, el nom de l'Avinguda Constitució pel de l'Avinguda Guillem Agulló. Amb aquesta acció es pretén rebutjar la situació d'honor que té la Constitució espanyola en el nomenclàtor canareu.
D’aquí uns dies sortirem al carrer per a fer les compres de Nadal i Reis, aquestes dates la majoria les associem a festa, menjars amb família i amistats, als excessos i regals, molts regals.
Per què el 25N? Les germanes Mirabal, activistes polítiques i membres destacades de la resistència contra la dictadura de Trujillo a la Repúbica Dominicana, van ser empresonades diverses vegades per aquest activisme en defensa de la democràcia i la llibertat, essent víctimes de tortures i violacions. Un 25 de novembre de 1960 van assassinar tres de les germanes, Minerva, Patria i Maria Teresa, i els seus cossos es van trobar al fons d’un precipici en un simulacre d’accident de trànsit. Els executors del seu assassinat?
Com cada any, quan s'apropa el segon diumenge d'octubre, Alcanar s'engalana per celebrar les festes d'octubre -o del Remei- i l'acte que sol marcar l'inici és la proclamació de les pubilles i el pregó. Aquesta tasca recau en alguna persona vinculada al municipi o en un personatge de certa transcendència nacional. Enguany, però, ni una cosa ni l'altra.
Miquel arriba a la gran ciutat ple d’expectatives, però de seguida s’adona que no tot serà com esperava. El primer cap de setmana que no torna al poble, observa la nevera buida i decideix anar al primer supermercat que trobe i omplir-la. Quan hi arriba veu que aquí hi ha de tot: verdura, fruita, carn, peix, productes de neteja, pa, pasta, arròs, llegums, lactis i un llarguíssim etcètera.
És evident que en l'actual moment socioeconòmic, les grans superfícies comercials ofereixen la possibilitat de realitzar les compres més còmodes i ràpides, però deixen, alhora, un buit social important. Trenquen el valor de la proximitat i impulsen la deshumanització de la cohesió social que es teixeix entre els veïns i els seus espais comuns. En el cas de Mercadona cal destacar, a més a més, que és una empresa que genera una xarxa clientelar important.
S'aprova l'acta amb els vots positius d'ERC, PSC, CIU i CUP. El PP s'absté.
